Quin criteri has utilitzat a l’hora de crear cada un dels personatges?

Els personatges són nens que pertanyen a la mateixa família, cada un té la seva personalitat definida per les seves aficions, els seus gustos i la seva edat. A més, un altre dels personatges és l’àvia, que posa una mica de sentit comú i en aquesta col·lecció, i els pirates són l’estereotip d’”els dolents”. D’altra banda, en Conan és un bugdoll francès amb un caràcter tranquil, despistat i entremaliat de vegades.

 

Què és el que més destacaries d’aquesta col·lecció?

El més destacable és la seva originalitat, ja que es surt de l’estereotip de conte i segueix una línia similar a la del còmic que està adaptada a la infància. La col·lecció és molt fidel als escenaris on es desenvolupa l’acció i les trames ajudaran a que els petits s’iniciïn en el món de la lectura més adulta.

 

Com definiries les teves  il·lustracions per a aquest conte?

Jo dibuixo com dibuixo. Cada dia una miqueta millor i aquest procés es va veient al llarg de la col·lecció. Els dibuixants i il·lustradors anomenem a aquest estil “línia clara”. El resultat és una il·lustració molt fidel a la realitat, vistosa i molt treballada.

 

Quines emocions creus que poden despertar les teves il·lustracions entre els nens?

Espero, sobretot, que es deixin portar per les trames de la Isabel, que es reconeguin segons la seva edat en algun dels personatges o en el grup i que gaudeixin d’una ciutat meravellosa que gràcies a aquests contes podran descobrir.

 

De tots els espais que apareixen de Barcelona, ​​quins són els teus favorits?

Molts dels carrers pels quals he passejat a Barcelona són iguals a com poden ser en un barri de Saragossa, de Budapest o d’una ciutat de Lituània. Tots els éssers humans que vivim en un barri seguim els mateixos patrons de convivència i d’ús de l’espai.

 

Què creus que diferencia aquesta col·lecció de la resta de contes infantils?

Que és diferent és un fet. S’assembla més a una novel·la gràfica o un còmic però és un conte sense textos onírics ni fantasiosos, ni els personatges lisèrgics que tan abunden en els contes infantils d’ara.